Jaume Vidal: “La Fundació Els Joncs, fruit de la constància de pares i mestres”

Jaume Vidal, va ser president de la Junta Directiva fundacional d' Els Joncs.

Revista El Senyal, núm. 126, març 2012

Jaume Vidal, va ser president de la Junta Directiva fundacional d’ Els Joncs.

La Fundació Els Joncs va ser el fruit madur de la constància d’uns pares i mestres que, fent pinya, van vèncer molts contratemps. I, amb visió cristiana, diria que la Providència també hi va jugar el seu paper. Primer contratemps: el Centre Psicopedagògic de Fornells de la Selva, privat, on assistien els nostres fills, va fer fallida. Era el curs 1975-1976. Els pares afectats vam formar una associació a fi de constituir-nos en interlocutors del Departament d’Ensenyament per posar en marxa un nou centre d’educació de nois i noies “límit”. Vam trobar el suport del Bisbat i de la parròquia del Carme, que ens cediren un local situat al carrer Alemanys. Fins que no ens vam traslladar al nou local, hi va haver un seguit d’estira-i- arronses amb Ensenyament, que volia tancar el col·legi per raons legals (?).

L’any 1984 ens vam traslladar a Sarrià de Dalt, a l’antic col·legi de la societat Torras Hostench. Un pare que hi treballava i que era membre de la Junta de l’Associació, Jaume Xifra, ens va dir que l’empresa volia vendre l’edifici del col·legi. L’associació, que no tenia personalitat jurídica, es va constituir en cooperativa de pares i mestres per poder comprar l’edifici. Vam trobar suport en la Caixa de Girona, que ens va donar facilitats per constituir la hipoteca per comprar-lo. Els fills es fan grans, i han finalitzat els estudis. Què farem amb ells?
Aquesta pregunta preocupava els responsables de la bona cooperativa. I es va pensar posar en marxa un centre de treball per a disminuïts psíquics. Ens faltava el local, però Jaume Xifra ens va tornar a portar la solució: la Torras Hostench es venia l’edifici, a mig construir, que estava destinat a Centre de Formació Professional, i vam comprar-lo. Novament vam anar a cal notari per constituir la fundació sense ànim de lucre que ens permetria gaudir d’avantatges fiscals i d’un ventall més ampli d’activitats. Actualment la Fundació Els Joncs disposa del Centre d’Educació Especial Nostra Senyora del Carme, d’un Centre de Treball Protegit i d’un Centre de Serveis Ocupacionals. Al Centre d’Educació Especial hi ha 85 alumnes, atesos per 25 professionals, entre mestres i educadors. Al centre de treball, en les diferents modalitats, hi ha 50 joves, atesos per 15 monitors. He tingut la sort de poder viure en primera persona aquest fets, ja que em van escollir president de l’Associació de Pares, de la Cooperativa i després de la Fundació en la seva Junta Directiva fundacional. Vull testimoniar el meu reconeixement i agraïment als pares i mestres que en les successives juntes han apor tat la seva col·laboració, i a totes les mares i pares afectats, que en tot moment van fer pinya, sense la qual res no s’hauria aconseguit. Un cop més, la unitat ha demostrat la seva força.

Sóc natural de Balaguer (Lleida). Vaig néixer el 1925, dins d’una família nombrosa. Jo era el gran dels tres petits. Vam patir la Guerra Civil de forma molt cruenta, amb pèrdua de vides i béns. Recordo els bons amics que van fer costat a la mare, i el treball dels germans grans per tirar la casa endavant, sense que ens faltés res als més petits. La fe de la mare va fer que estiguéssim molt units i va deixar una forta empremta cristiana en la vida de tots. Vaig poder estudiar a l’Escola Pia a Balaguer i Terrassa. A Terrassa hi vaig cursar els quatre últims cursos de batxillerat, i l’any 1943, a la Universitat de Barcelona, aprovava l’examen d’estat. Vaig cursar la carrera de ciències químiques. Els meus primers passos com a químic els vaig fer a la SAFA de Blanes. Posteriorment, un industrial conegut em va proposar muntar una fàbrica de plàstics cel·lulars, i ho vaig acceptar. Això va suposar traslladar- me a França, a una fàbrica de la multinacional Kleber-Colombes, i posteriorment a Altafulla (Tarragona), on es va ubicar la nova fàbrica. Després de 16 anys, casat i amb sis fills, vaig retornar a la SAFA de Blanes. I de Blanes, l’any 1976, vaig passar a ser director de la fàbrica de Sant Julià de Ramis, i vaig establir la meva residència a Girona. J. V.

“La Fundació Els Joncs, fruit de la constància de pares i mestres”

Jaume Vidal